Ha sigut un viatge amb molts atractius: paisatges, antigues ciutats, pobles, art, religió, cultura, història..., però el que més m'ha sorprès és la gent tan oberta que podem trobar, gent participativa, agradable, sobretot els joves que tenen moltes ganes de comunicar-se i fotografiar-se amb nosaltres i tots els altres visitants. Volen aprofitar per practicar l'anglès que saben els hi pot obrir les portes del món exterior.
L'Iran és un país sorprenent. El coneixement que en tenim i les informacions que ens arriben tant contradictòries, a la vegada, fan que quan arribes allà i coneixes una mica la seva cultura, et quedis completament impressionat i sorprès. Així doncs, podríem definir Iran, com una gran caixa de sorpreses!
Són tantes i tantes coses que hem vist i hem gaudit! però sempre topant amb la imponent herència històrica d'un Imperi Persa que va perdurar 2500 anys. Com a mostra es poden veure imponents palaus, riquesa d'estils, jardins impressionants de roses úniques al món, Mesquites solemnes i belles, deserts. Cada pedra, cada imatge, cada gravat té el seu significat, res no està fet a l'atzar.
També es xocant l'artesania trobada en els seus acolorits basars, amb les magnífiques catifes, ceràmiques, seda, joies, llanes cotons i molts oficis que creiem pràcticament desapareguts en el nostre món. No ens podem oblidar de les olors, aquestes sensacions que queden impresses al cervell i que evoquen els records quan ja som lluny...
Voldríem remarcar l'hospitalitat de la seva gent, que sempre tenen un got de te per oferir-te amb les seves pastetes.
Però Iran no és tan sols passat, també té present i projecció de futur. La part més moderna d'Iran és la seva Torre Azadi construida al 1971 en conmemoració dels 2500 anys de l'Imperi Persa. Primer van anomenar-la Shahyad en honor al Sha emperador, però despres de la revolució iraní al 1979, va canviar de nom. El nom actual significa torre de la llibertat... Esperem que aquest nom, sigui també la porta de sortida cap a la llibertat del país!
Aquesta només és una petita mostra de tot el que hem vist. És impossible penjar tots els moments i totes les sensacions viscudes, cadascú ja tenim les nostres, però a la vegada també les compartim!
Fins el proper viatge!
Pili Poves
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada